EL MÓN ÉS DELS FELIÇOS

M'he tornat una feliç(a), que així en femení queda molt bé. A vegades arribo tard als llocs, i hi arribo corrent, però no preocupada. Sovint, tanco l'ordinador amb la feina no acabada, i a voltes m'en vaig a dormir a hores impronunciables fent coses interessants que l'endemà sé que recordaré. Sóc una feliça.
Parlo amb sinceritat i des del cor, però amb molt de respecte i sense perdre mai el somriure, tinc clar que les meves circumstàncies són les que són perquè així jo ho he escollit i que la queixa ha de ser momentània i divertida.
Escullo amb qui comparteixo la meva vida perquè estic bé sola, he aprés que és amb la llibertat que es construeix l'amor i no amb la retenció. No em preocupa el demà, perquè tinc prou feina amb l'avui.

He perdut un vol entre rialles (i bitllets de menys al moneder) i tinc somnis que sé que són només somnis, i que són només meus, inconfessables. 

Fa ja molt de temps que no m'enfado amb ningú. Sóc una feliça.

I amb això, amb aquest comentari és com etiquetem la gent que... és despistada, que no recorda mai res, que es desconcentra, que no sap on va, que està perduda. Perquè ens sembla, a vegades, que la felicitat és infantil, i que tots hem de madurar. MADURAR! aqusesta pel·lícula que ens han venut que és ser responsable, tenir feina, seguir un camí, complir objectius, ser algú important, etc. Madurar sovint va acompanyat d'aquella frase: no es pot tenir tot.

I perquè no? (d'acord escèptics del món, evidentment no es pot tenir tot) però ho apliquem a coses molt bàsiques, que podriem tenir. Sovint sento persones dir: en aquesta vida no es pot tenir tot, resignades perquè han de treballar i no poden fer coses que els agradaria fer. Em deprimeix. Des de quan hem vingut a aquesta vida per ser infeliços, o pitjor! Perquè venim programats per ser el nostre pitjor enemic?

El món és dels valents, i els valents són feliços. 

Per tant, avui, quan surtis de casa mira't al mirall i vesteix-te amb teu millor somriure, ja no només per tu, sinó per educar a la societat, per canviar-la a base d'alegria i felicitat. Perquè des de la queixa, des del mal humor, des de la comoditat, des del menyspreu, des del jutjar... Així no canviarem res. I ens cal una revolució.
Mira't al mirall i sigues sincer/a amb tu mateix/a, quin bon dia per ser feliç!