No podem negar que ens envolten les metàfores, i m'encanta. Una de les meves preferides és la del tauler d'escacs.
Diu així: cada vida és un tauler d'escacs amb moltes peces, quan tu mous, el teu voltant està obligat a moure si vol seguir la partida.
És a dir, cada acció que fas té conseqüències, fins i tot, si no mous pot ser que no tinguis mai més cap partida que aquella que vius en el moment (i quina tristesa!). Sempre hi ha un guanyador, però no patiu perquè hi ha moltes partides.
Diu així: cada vida és un tauler d'escacs amb moltes peces, quan tu mous, el teu voltant està obligat a moure si vol seguir la partida.
És a dir, cada acció que fas té conseqüències, fins i tot, si no mous pot ser que no tinguis mai més cap partida que aquella que vius en el moment (i quina tristesa!). Sempre hi ha un guanyador, però no patiu perquè hi ha moltes partides.
Partides llargues, curtes, intenses, plaents,
incòmodes, estressants, tristes, partides i jugadors per parar un tren.
L'important és ser conscient de quina és la partida que es juga, i saber que és trampa moure les fitxes dels altres per guanyar. Les úniques fitxes que pots moure són les teves, i esperar. Esperar a saber quin és el moviment del contrincant -va, siguem bones persones i canviem contricant per a company de partides, perquè al cap i a la fi, no hi ha mai ningú que perdi-.
L'important és ser conscient de quina és la partida que es juga, i saber que és trampa moure les fitxes dels altres per guanyar. Les úniques fitxes que pots moure són les teves, i esperar. Esperar a saber quin és el moviment del contrincant -va, siguem bones persones i canviem contricant per a company de partides, perquè al cap i a la fi, no hi ha mai ningú que perdi-.
Us heu preguntat mai quin tipu
de jugador sou? Sou dels que deixeu les partides a mitges? Dels que
s'enfaden? Dels impulsius? Dels que eternitzen la jugada fàcil? Dels
fidels que només juguen una partida? Dels que en saben jugar més d'una?
No hay comentarios:
Publicar un comentario