LA MIRADA AMOROSA I EL CERVELL HEDONISTA

Mentre feia el màster de pedagogia sistèmica, tenia una professora que era un 10, un dia, en algun moment, va dir que haviem d'utilizar la mirada amorosa amb les persones. No sé si ella sospitava que a mi m'acabava de canviar la visió de les coses, que el meu cervell va entrar en xoc, com si en un moment de clarividència absoluta ho hagués entés tot. I després d'haver vist els meus errors passar a càmara ràpida (i en silenci) per davant meu. Vaig fer un canvi de visió. Pam. A vegades a la vida les coses passen ràpid i sense anestèsia.

La mirada amorosa consisteix a entendre que tothom ho fa tan bé com pot en el moment en que està. Waw, no us encanta? A partir d'aquesta frase no és que no m'enfadés, ni que ho passés tot, però darrera cada acció hi havia una mirada amorosa. I no és amb l'amor i la comprensió que la gent s'entén més bé? Que la comunicació és més fluïda, més humana?

El cervell és hedonista, cada persona, depenent dels recursos que ha anat adquirint, a través de l'educació, les experiències, la societat que l'envolta, etc. Té unes cartes que juga enfront les situacions. Com menys recursos tingui menys cartes tindrà i per tan menys opcions.

COM FUNCIONA EL NOSTRE ESTIMAT CERVELL?

Pas 1. Adquirim opcions (O CARTES) al llarg de la vida

Pas 2. Utilitzem les cartes enfront una situació, sempre escollim LA MILLOR

Pas 3. La juguem!

Pas 4. Esperem que surti bé

Com ja he dit, el nostre cervell és hedonista, així que sempre escollirà la millor carta, però és que si el teu joc de cartes no n'hi ha cap de massa bona, què pots fer? Per aquest motiu, utilitzar la mirada amorosa no només ens fa més humans, sinó que ens fa més lliures.

Us proposo que durant una setmana utilitzeu la mirada amorosa. Estic segura que notareu els canvis.

Bon cap de setmana!