VEURE PASSAR ELS NÚVOLS

Vaig jugar a veure passar els núvols en un ferry d'Itàlia cap a Croàcia, i en aquell acte senzill, sota el sol, i amb una brisa marina exquisita, vaig adonar-me dels aprenentatges que estava fent. I tots a través de la felicitat.
Crear històries mentre mires els núvols implica molts ítems interessants al món de l'educació, i ningú ho diria.
Ens cal dur a la pràctica la imaginació, l'agilitat mental, la fluïdesa, l'oralitat, les habilitats socials, etc. A més a més, es crea un vincle bonic amb la persona que jugues que propicia que tot plegat sigui més que divertit. I si, com en el meu cas, jugues en una llengua que no és la teva, com l'anglès o l'italià, els aprenentatges lingüístics no tenen preu ni mesura.

La natura és sàvia i mestra. Si no fos que ens entestem a tancar-nos entre quatre parets per "aprendre", podriem crèixer envoltats de coneixement. I la gran sort que tindriem és que la naturalesa no creu en mòduls, ni en assignatures, tot el que et mostra està aglutinat, ens presenta realitats holístiques que ens cal assimilar com un tot. Malauradament, sembla que haurem d'esperar uns quants anys més per compendre que seure en cadires en una classe ens limita.

No perdem l'esperança, encara tenim temps. Temps d'educar des de la felicitat, temps d'ensenyar des de l'humilitat i temps de veure passar els núvols.

Grazie ;)