I clar, quan això passa deixem d'estar connectats amb nosaltres mateixos i ens perdem en un bucle de fets i accions que no tenen sentit. Fa quasi un any que practico "la vida fàcil i feliç" i funciona. Es tracta d'aprendre a deixar anar, laissez faire, deixar-se portar. Les tècniques són variades, però la que més em funciona és: si avui fos l'últim dia a la teva vida, t'hauria agradat acabar-l'ho així? Intento que cada dia la resposta sigui un autosomriure (evidentment hi ha dies que no ho aconsegueixo) però la meva qualitat de vida i la meva autosatisfacció han augmentat, perquè he entés que les coses són tan fàcils i senzilles com vols que siguin. Perquè m'he responsabilitzat de la meva felicitat.
L'Isabelle Carrier ho sap i ho transporta a un llibre infantil que cal llegir i rellegir fins a l'extenuació, perquè és una meravella.
Una mica de mal humor parla de la història d'en Pat i en Pit, que com a totes les històries del món comença molt bé, però la rutina fa que alguna cosa no acabi de funcionar a l'hora. I aleshores apareix... EL MAL HUMOR.
El mal humor no és altra cosa que milers de fets barrejats, la història personal, frustracions, que si jo esperava que tu, que si tu esperaves que jo, culpabilitats, poca responsabilitat personal, poca connexió en un mateix, totes aquestes coses s'entrellacen i s'emboliquen i creen una massa negre irrespirable, entortolligada i difícil de solucionar: el mal humor.
Treball amb infants/adolescents/adults: Desfem el mal humor! Hem d'ensenyar que tot allò que fem, ho podem desfer, amb més paciència, amb més dificultat, però podem.
En un moment difícil, com una baralla, o una frustració:
PAS 0: Estira tanta llana com creus que és de gros el teu problema, i mentre l'estires el vas explicant.
PAS 1: Entortolliga tota la llana, fes-hi nusos, barreja-la, estira-la.
PAS 2: Mira-la bé. Creus que podràs desfer tot el que has fet?
PAS 3: Et ve de gust que torni a estar com abans? Vols demanar ajuda?
PAS 4: Mentre desentortolligues la llana anem proposant solucions.
PAS 5: Era tan gran el problema? Era un problema?
Potser al cap i a la fi, tal i com ens diu el llibre, només és això, mal humor:
La màgia d'aquest llibre són les paraules: escollides una a una, perquè cap d'elles sigui transcendental, perquè ens transportin aquesta filosofia de les coses senzilles i fàcils, paraules que no fan mal, que no es claven. Tendim a fer de les nostres vides una telenovel·la sud-americana, no cal, si és cert que som els protagonistes de les nostres vides, però no del món. Sí que és cert que hi ha moments durs, però només són això, moments durs que passen. La magnificència és divertida, però només una estona.
Finalment acabo aquest post amb un proverbi indi que cal anar recordant de tant en tant:



No hay comentarios:
Publicar un comentario