La felicitat és un concepte totalment subjectiu i força modern, no és inherent a l'ésser humà com a animal. És creat a través de la socialització, i sempre va contraposat i dualitzat amb la tristesa.
Quan diem que és totalment subjectiu és perquè depenent de la història de vida de cadascú el concepte felicitat canviarà, també varia al llarg de la vida, amb els anys i les circumstàncies, i fins i tot al llarg del dia. Per això podem trobar felicitat en molts moments:
* En la xocolata.
* En un petó.
* En un somriure.
* En la veu dels pares.
* En la vida familiar.
* En practicar esport.
* En un somni.
* En aixecar-se tard.
* En un viatge.
* En un retrobament.
* En tenir salut.
* En ajudar als altres.
*I un llarg etc.
-basat en opinions externes-
 |
| Què em fa feliç? |
Però no només és subjectiu el que ens fa feliç, sinó que també n'és la definició que en tenim:
* És un moment en què et sents bé.
* No es busca, ni es troba, es crea.
* És un sentiment.
* És quan sembla que el pit t'hagi d'explotar.
* Quan no pots evitar somriure, siguis on siguis.
* És quan sents que tot va bé.
* Una sensació agradable.
* Unes pessigolles a l'estomac.
* Complir un somni.
* És gaudir de la vida
* És deixar-se portar.
* Sentir-se realitzat.
* Sentir-se estimat.
-basat en opinions externes-
Curiosament, o no, tothom respon de seguida, ningú s'ho pensa, i això ens demostra que ho tenim molt interioritzat, tothom sap la teoria de la felicitat, però quants de nosaltres ho posem en pràctica? Amb quina freqüència? Quins ítems tenim per saber quan som feliços o quan no?
De tant en tant surt alguna filosofia de vida que aposta per deixar-se fluir, per gaudir dels petits moments, aposta per ser feliços, per l'hedonisme. I sí, l'slow life és una d'aquestes filosofies, el no preocupar-se, el viure el moment, etc.
I tot això ho hem passat a l'educació -que està bé, no ens enganyem- però l'educació per la felicitat se'ns ha escapat de les mans. Sabeu quants llibres infantils hi ha que acabin amb la conclusió que cal valorar les coses petites? Moltíssims.
I a mi això em preocupa, per una banda penso que si n'hi ha tants, és que no ho fem (els adults!), i per l'altra penso que només amb llibres no ho aconseguirem. Volem que els infants s'emocionin en veure el mar? Que lluitin per aconseguir el que volen? Que sentin felicitat com a estat natural? Doncs senyores i senyors no estem construint la societat adequada, i això, tal com m'ho miro i ho veig és una contradicció.
No podem viure en un desert però demanar a les persones que nedin, no té sentit.
Clar que sí, és genial que avui sigui el dia de la felicitat, però la felicitat es conquereix cada dia, i no és fàcil, porta feina. I ja sabem que tampoc som líders per inculcar als infants la cultura de l'esforç, perquè pobrissons, no vull que s'hagi d'esforçar tant com ho vaig fer jo. Així que decidim fer postureo -com tot- i ens inventem el dia de la felicitat, que bonic. I a més a més l'ajunto amb l'arribada de la primavera, que tot reneix, i l'endemà és el dia mundial de la poesia. No hi pot haver perfecció més absoluta, però avui fa núvol.
Me n'adono que en realitat la felicitat tal com ens la venen (exterioritzada gràcies a les xarxes socials) no deixa de ser una fal·làcia, alguna cosa com el pa i el circ romà, mentre la contemplem com a objectiu a la vida, no ens pararem a mirar al nostre voltant, perquè no mirarem el present, sempre mirarem allò al que hem d'arribar, com una panacea inabastable. I veig com eduquem en el futur (sense voler-ho, amb l'exemple), en allò que vindrà, i constantment posposem aquest objectiu anomenat felicitat. El posposem per la feina, per les obligacions, etc. I quan arriba el dia, les vacances, o la cosa especial, no ens adonem que hem perdut mil oportunitats de ser feliç.
I els petits se n'adonen, que nosaltres només som feliços a temporades i a estones, però els contes que els expliquem abans d'anar a dormir parlen sobre que ens ha de fer feliç tot (des d'aixecar-se al matí passant per veure una posta de sol i acabant en fer un petó), que cal valorar-ho tot, i ells ens deuen mirar i no deuen entendre res.
Hem pertorbat el que significa ser feliç i nedem en un desert sense saber on anem, ens hem desconnectat de les nostres sensacions i emocions, per adquirir una consciència global que ens utilitza per a produir en un sistema capitalista desenganxat de tota humanitat.
Que trist celebrar només un dia de la felicitat, perquè no creieu que naixem per ser feliços?
No hay comentarios:
Publicar un comentario