EL TDAH
La reflexió
prèvia a la pràctica educativa: De qui ens fiem?
El trastorn
d’hiperactivitat i dèficit d’atenció apareix diagnosticat per primera vegada fa més de 100 anys. I consisteix en tots aquells infants que tenen una carència de neurotransmissors (amb tota les conseqüències que això comporta). Us deixo que feu recerca
activa del terme per Internet (Us he posat diversos enllaços).
El gran mal de la
informació és que pot ser manipulada, que no hi ha cap tribunal que
n’identifiqui la veracitat, i per tant la manipulació social és evident. Ja fa
temps que la medicina tradicional té competència de les tècniques alternatives,
així com ja fa temps que les farmacèutiques mouen el món. Què hi ha de cert o
no en aquestes qüestions? És cert que la hiperactivitat és un trastorn nou a un
fet vell? Ser un nen mogut?
És millor
diagnosticar-los o no? Amb aquest text no vull fer apologia d’una creença,
sinó, més aviat fer una mica d’autoreflexió i autocrítica. El nostre sistema
educatiu és prou flexible per acceptar nens moguts, o que surtin de la dinàmica
habitual del que entenem per a “comportament correcte”?
Pot ser que un
nen amb hiperactivitat tingui poca concentració però molta agudesa mental? Què
provoca la medicació del TDAH?
Com treballem amb
un nen hiperactiu? Què potenciem, quines estratègies de compensació l’hi
ensenyem? Com afrontem un examen, els deures, el dia a dia, les rutines.
La hiperactivitat
està lligada a experiències viscudes?
Quan tinc tantes
preguntes, que per més que busqui informació veig que tot es pot rebatre, em
fio del meu instint. Quan estic davant d’un nen “diagnosticat” i d’un nen que
no ho està me’ls miro, hi parlo, hi treballo, i per desgràcia moltes vegades
no hi ha grans diferències.
Que s’ha demostrat que els infants amb hiperactivitat tenen un cervell diferent? Sí, clar. S’explica per la gran quantitat d’impouds i oudpouds que tenen, o no? Com no hauria de ser diferent? El que encara a hores d’ara no entenc, és perquè els hem de convertir en nens amb cervell estàndard. No creiem en les seves capacitats? O és que ens molesta la gent ràpida, que és poc organitzada i caòtica? Ens molesta l’agudesa mental? Molesta als mestres que un infant amb TDAH pugui resoldre un problema de matemàtiques ràpidament sense massa procediments?
Que s’ha demostrat que els infants amb hiperactivitat tenen un cervell diferent? Sí, clar. S’explica per la gran quantitat d’impouds i oudpouds que tenen, o no? Com no hauria de ser diferent? El que encara a hores d’ara no entenc, és perquè els hem de convertir en nens amb cervell estàndard. No creiem en les seves capacitats? O és que ens molesta la gent ràpida, que és poc organitzada i caòtica? Ens molesta l’agudesa mental? Molesta als mestres que un infant amb TDAH pugui resoldre un problema de matemàtiques ràpidament sense massa procediments?
Experiència personal:
Abans de començar, ja us diré que no he treballat amb centenars de nens hiperactius, i que per tant no sóc una especialista en el tema. Però en tots els infants amb els quals he treballat he pogut trobar punts en comú:
- Incapacitat per concentrar-se en accions poc interessants per a ells, capacitat absoluta per concentrar-se en accions d'estímuls ràpids, com mirar la televisió, jugar a videojocs, o combinar diferents accions al mateix temps.
- Incapacitat per al perfeccionament. Capacitat per a acabar d'una manera ràpida i acceptable.
- Detecció ràpida.
- Dificultós treballar correctament amb altres infants a classe, com més reduït és el grup millor. Necessiten molta atenció, o estímuls constants.
- Pares amb trets hiperactius.
- Tenen la mateixa capacitat d'aprenentatge, però amb tècniques diferents.
- Poca constància.
Tècniques que em funcionen:
- Ser àgil i ràpida:
Ja no es tracta de: fes aquesta fitxa, es tracta de, preguntes respostes llampec, aprenentatges ràpids, que requereixin una participació holística del cos i la ment. Aixequem-los de la cadira, fem-los passejar, o bé córrer mentre fem matemàtiques, càlcul, o bé inventem una història.
- Asseure'ls en pilotes de pilates:
Una de les estratègies que m'ha funcionat més últimament, a part de dedicar-me a passejar per la classe com si dels peripatètics estiguéssim parlant, és seure en pilotes de pilates. Si senyores i senyors, pilotes de pilates! Resulta que la part motriu està contenta amb el balanceig i hi queda un racó per la concentració.
- Utilitzar tots els canals de percepció: auditiu, cinestèsic i visual
Si no entra per un canal, entrarà per un altre, i amb una mica de sort per tots tres, d'aquesta manera aprendrem a tots nivells i assolirem els coneixements d'una manera més permanent.
- No demanar la perfecció
No demanarem al peix que voli i a l'ocell que nedi, cada persona doncs, també tindrà les seves fortaleses i les seves debilitats, les debilitats de la persona hiperactiva serà la perfecció. Demanar-l'hi una presentació acurada, un treball revisat 10 vegades serà com demanar que emboliqui la lluna amb paper de plata, una feina cansada i inútil.
- Utilitzar tècniques relacionades amb la psicomotricitat.
Com ja hem dit abans, cal implicar el cos en l'aprenentatge.
L'escola i l'embut:
Aquest podria ser perfectament el títol d'un conte, malauradament no és un conte, és la nostra realitat. Una realitat on molts d'infants han de sortir del sistema públic i posar-se en mans de professionals privats, perquè l'escola no pot tenir en compte les seves necessitats especials.
A la nostra societat es produeix el que podríem anomenar com l'efecte embut, tot HA de passar per allà mateix i perquè hi pugui passar hem d'enquibir les idees, les particularitats i la creativitat. Això sí, acabat aquest procés tothom passa i tothom és igual. I els que no, doncs cap problema, els diagnostiquem i els donem pastilles.
Per a tots aquells que hagin arribat al final d'aquesta entrada -felicitats!- i pensin que no sé el que em dic, vull aclarir que:
1. Tinc claríssim que la hiperactivitat existeix, clar que sí, el que no tinc gaire clar és que sigui un trastorn d'aprenentatge. No he tingut CAP alumne que no aprengui (amb hiperactivitat o sense, l'aprenentatge és intrínsenc a l'ésser humà). Sí que és cert que no aprenen de la mateixa manera.
2. Tot el que he escrit està basat en la meva experiència personal i no pretenc adoctrinar ni crear una teoria, només posar sobre la taula, que cal llegir-nos-ho tot dues vegades. I que l'educació va més enllà de les pastilles i el cervell.
3. Per desgràcia i fins que l'escola no abandoni l'embut, caldrà buscar ajuda -moltes vegades privada- per tots aquests infants per tal de seguir amb la seva vida acadèmica de manera satisfactòria.
Enllaços d'interès:
http://proyectobaobab.es/wp-content/uploads/2014/10/addh_adultos.pdf
http://www.psicothema.com/psicothema.asp?id=3092
http://www.jmunozy.org/files/9/Necesidades_Educativas_Especificas/tdah/documentos/lenguaje_y_tdah.pdf
http://www.aeped.es/sites/default/files/anales/50-2-7.pdf
http://www.investigacion-psicopedagogica.org/revista/articulos/7/espannol/Art_7_92.pdf
http://www.pap.es/files/1116-591-pdf/616.pdf
http://www.medigraphic.com/pdfs/quirurgicas/rmq-2011/rmq111h.pdf
Bibliografia interessant:
http://www.amazon.com/ADHD-Fraud-Psychiatry-Patients-Children/dp/1412064589/ref=sr_1_1?ie=UTF8&s=books&qid=1272639250&sr=1-1
Abans de començar, ja us diré que no he treballat amb centenars de nens hiperactius, i que per tant no sóc una especialista en el tema. Però en tots els infants amb els quals he treballat he pogut trobar punts en comú:
- Incapacitat per concentrar-se en accions poc interessants per a ells, capacitat absoluta per concentrar-se en accions d'estímuls ràpids, com mirar la televisió, jugar a videojocs, o combinar diferents accions al mateix temps.
- Incapacitat per al perfeccionament. Capacitat per a acabar d'una manera ràpida i acceptable.
- Detecció ràpida.
- Dificultós treballar correctament amb altres infants a classe, com més reduït és el grup millor. Necessiten molta atenció, o estímuls constants.
- Pares amb trets hiperactius.
- Tenen la mateixa capacitat d'aprenentatge, però amb tècniques diferents.
- Poca constància.
Tècniques que em funcionen:
- Ser àgil i ràpida:
Ja no es tracta de: fes aquesta fitxa, es tracta de, preguntes respostes llampec, aprenentatges ràpids, que requereixin una participació holística del cos i la ment. Aixequem-los de la cadira, fem-los passejar, o bé córrer mentre fem matemàtiques, càlcul, o bé inventem una història.
- Asseure'ls en pilotes de pilates:
Una de les estratègies que m'ha funcionat més últimament, a part de dedicar-me a passejar per la classe com si dels peripatètics estiguéssim parlant, és seure en pilotes de pilates. Si senyores i senyors, pilotes de pilates! Resulta que la part motriu està contenta amb el balanceig i hi queda un racó per la concentració.
- Utilitzar tots els canals de percepció: auditiu, cinestèsic i visual
Si no entra per un canal, entrarà per un altre, i amb una mica de sort per tots tres, d'aquesta manera aprendrem a tots nivells i assolirem els coneixements d'una manera més permanent.- No demanar la perfecció
No demanarem al peix que voli i a l'ocell que nedi, cada persona doncs, també tindrà les seves fortaleses i les seves debilitats, les debilitats de la persona hiperactiva serà la perfecció. Demanar-l'hi una presentació acurada, un treball revisat 10 vegades serà com demanar que emboliqui la lluna amb paper de plata, una feina cansada i inútil.
- Utilitzar tècniques relacionades amb la psicomotricitat.
Com ja hem dit abans, cal implicar el cos en l'aprenentatge.
L'escola i l'embut:
Aquest podria ser perfectament el títol d'un conte, malauradament no és un conte, és la nostra realitat. Una realitat on molts d'infants han de sortir del sistema públic i posar-se en mans de professionals privats, perquè l'escola no pot tenir en compte les seves necessitats especials.
A la nostra societat es produeix el que podríem anomenar com l'efecte embut, tot HA de passar per allà mateix i perquè hi pugui passar hem d'enquibir les idees, les particularitats i la creativitat. Això sí, acabat aquest procés tothom passa i tothom és igual. I els que no, doncs cap problema, els diagnostiquem i els donem pastilles.
Per a tots aquells que hagin arribat al final d'aquesta entrada -felicitats!- i pensin que no sé el que em dic, vull aclarir que:
1. Tinc claríssim que la hiperactivitat existeix, clar que sí, el que no tinc gaire clar és que sigui un trastorn d'aprenentatge. No he tingut CAP alumne que no aprengui (amb hiperactivitat o sense, l'aprenentatge és intrínsenc a l'ésser humà). Sí que és cert que no aprenen de la mateixa manera.
2. Tot el que he escrit està basat en la meva experiència personal i no pretenc adoctrinar ni crear una teoria, només posar sobre la taula, que cal llegir-nos-ho tot dues vegades. I que l'educació va més enllà de les pastilles i el cervell.
3. Per desgràcia i fins que l'escola no abandoni l'embut, caldrà buscar ajuda -moltes vegades privada- per tots aquests infants per tal de seguir amb la seva vida acadèmica de manera satisfactòria.
Enllaços d'interès:
http://proyectobaobab.es/wp-content/uploads/2014/10/addh_adultos.pdf
http://www.psicothema.com/psicothema.asp?id=3092
http://www.jmunozy.org/files/9/Necesidades_Educativas_Especificas/tdah/documentos/lenguaje_y_tdah.pdf
http://www.aeped.es/sites/default/files/anales/50-2-7.pdf
http://www.investigacion-psicopedagogica.org/revista/articulos/7/espannol/Art_7_92.pdf
http://www.pap.es/files/1116-591-pdf/616.pdf
http://www.medigraphic.com/pdfs/quirurgicas/rmq-2011/rmq111h.pdf
Bibliografia interessant:
http://www.amazon.com/ADHD-Fraud-Psychiatry-Patients-Children/dp/1412064589/ref=sr_1_1?ie=UTF8&s=books&qid=1272639250&sr=1-1
No hay comentarios:
Publicar un comentario