He estat un mes fora fent turisme (res de trobar-se a un mateix, que això ja ho pots fer a qualsevol lloc del món), però resulta que després de l'experiència, he caminat pels carrers de sempre i els he trobat molt diferents, fins que he entés que el que havia canviat -i encara no entenc com- era jo.
He fet molts aprenentatges, certament, viatjar és imprescindible per obrir ments, trencar estereotips, espavilar-se, conèixer, etc. Però viatjar sol -no, el camino de Santiago no compta- és un altre món.
Aprens tantes coses, que a dia d'avui i sense parar de reflexionar-hi, encara no puc abarcar tot l'abast que té.
Perquè recomanar l'experiència?
Primer i més important és per trencar estereotips, com:
*Pobra, viatja sola perquè no té parella
*Pobra, viatja sola perquè no té amics
(Sí, sempre comença amb pobra, divertidíssim)
2. Ets tu, sense els altres.
És a dir, et trobes a tu, sense l'amotllament que normalment tenim amb la societat, tothom té una part de la personalitat que acaba magnificant perquè als altres els resulta més còmode, o bé, algun punt que no havies explotat perquè no tocava, o perquè no trobava el lloc al teu entorn. Quan viatges sol, et trobes a tu sense contaminacions, només a tu tal i com ets. Així que el camí de l'acceptació és més fàcil i plaent.
3. T'espaviles.
Amb tot! Idiomes, indicacions, conflictes, problemes, gestions. No pots culpar a ningú, ni cridar quan alguna cosa no et surt bé, així que de gestió n'aprens el que no està escrit. Acabes veient que posar cara de pal no et soluciona res. I miraculosament, tot pren la màgia d'un gran somriure, encara que acabis de perdre un vol.
4. Ets lliure.
Sovint donem la nostra llibertat sense ni tan sols entendre què significa. El curiòs del cas, és que l'entreguem a canvi de control. Quan viatges sol, la llibertat és tan aclaparadora que espanta i emociona a parts iguals. Quan t'adones que no has de retre comptes a ningú, que no cal esperar, que no cal RES. Que si les coses passen és perquè tu fas que passin. La sensació de responsabilitat absoluta fa que el teu cervell faci un gir de 180º. T'alliberes, al·lucinant. (Sí, senyors, es pot viatjar a París sense ni tan sols acostar-te a la Torre Eiffel).
I què és millor?
Quan em pregunten què és millor si viatjar sol o acompanyat, sempre responc que és diferent. Evidentment que viatjant sola et perds algunes coses (com la mítica "conversa amb vistes", que bonic que és parlar de la vida al costat d'un imponent paisatge) però en guanyes d'altres. El que si que és segur és que és molt millor, SEMPRE, viatjar sol que mal acompanyat.Per últim, acabo el post amb una petita reflexió. Sovint em confonien per italiana, però un noi d'una manera encertadíssima va dir: podries ser italiana, però les italianes no viatgen soles.
Així doncs, viatjar sol/a és cultural?
No crec que viatjar sol sigui cultural, de fet, és una opció que es troba a l'abast de tothom. La frase que et va dir aquest noi crec que és un altre esteorotip més dels que contaminen aquest món. Viatjar sol, així com viure sol o escollir l'opció d'estar sol la resta de la teva vida, no és ser anti-social ni egoísta, es una altra opció a la vida que s'ha de respectar i entendre: hi ha gent que no està feta per compartir el seu espai ni el seu temps amb altra persona. Per mi el viatge que has fet és com una obra: l'has plantejat, l'has desenvolupat i l'has acabat allà on i com has volgut; no ho has fet per agradar a la gent, ho has fet per tu, i les obres que es creen perquè agraden a un mateix, no per agradar als altres, acaben sent les obres més lloades per la resta. Me n'alegro que hagis disfrutat d'aquest "llarg viatge" i que ho hagis compartit amb tots nosaltres!
ResponderEliminarDe fet, jo trobo cada vegada més divertit no acostar-se a la Torre Eiffel de torn.
ResponderEliminarPer cert, no es posen els peus als seients jejeje!
Bon dia Lourdes i bon dia Anna;
ResponderEliminarLourdes moltes gràcies per les teves paraules, em fascina que hi hagi gent com tu, que mira la vida a la cara tal i com és, tal i com ets. Gràcies.
Anna, certament, no es posen els peus al seient, i així m'ho va recordar el revisor que passava. Accepto l'error :). Tinc pendent un post sobre maneres de viatjar, i evidentment hi haurà la "paríssensetorreeiffel". En el fons és de romàntics perdre's pels carrers d'una ciutat sense el mapa a la mà. Moltes gràcies pel teu comentari.
Que tingueu un molt bon dimarts;
Alba
Bon dia Lourdes i bon dia Anna;
ResponderEliminarLourdes moltes gràcies per les teves paraules, em fascina que hi hagi gent com tu, que mira la vida a la cara tal i com és, tal i com ets. Gràcies.
Anna, certament, no es posen els peus al seient, i així m'ho va recordar el revisor que passava. Accepto l'error :). Tinc pendent un post sobre maneres de viatjar, i evidentment hi haurà la "paríssensetorreeiffel". En el fons és de romàntics perdre's pels carrers d'una ciutat sense el mapa a la mà. Moltes gràcies pel teu comentari.
Que tingueu un molt bon dimarts;
Alba
Alba la meva felicitació per emprendre un viatge com aquest. No sempre resulta fàcil viatjar sol, ja només de pensar-ho les cames em flaquegen...
ResponderEliminarComparteixo tot el que has dit i estic d'acord amb el que ha comentat la Lourdes. És cert que vivim en un món que no ha esta fet per persones soles, a tot arreu ens recordes que estar sol no 'mola', trenca amb l'estereotip. I també comparteixo amb la Lourdes que el teu viatge és una obra d'art: pas a pas, amb cada experiència has anat pintant, dins la teva memòria tot el que has viscut al llarg d'aquest camí i que t'acompanyarà la resta de la teva vida.
ResponderEliminarPerquè un viatge així TOCA. I toca de veritat. Et canvia. Et canvia d'una manera que per més que ho vulguis explicar a algú, si aquest no l'ha viscut amb les seves pròpies pells, és difícil que ho arribi a entendre per complet.
A mi, personalment, viatjar sola m'encanta, m'enamora i em fascina. Coneixes gent, t'espaviles, et coneixes, si, si i a més et coneixes de debò! (ja entens a què em refereixo ^^). La vida ens posa en situacions, ens convida a experimentar i a viure i això és fantàstic. Però viatjar amb una amiga o amics també m'encanta, sobretot si tens els mateixos gustos i la mateixa visió de viatge, ja que podeu compartir mirades còmplices, silencis, riures quan perds avions o trens... En definitiva pots compartir a un altre nivell i això també és genial!
Si em preguntessis com preferiria viatjar, et diria que hi ha moments per tot. No deixaré de viatjar sola, però tampoc deixaré el plaer que es viatjar amb bona companyia.