I've learned that you can tell a lot about a person by the way (s)he handles these three things: a rainy day, lost luggage, and tangled Christmas tree lights.
És a dir..
He aprés que pots dir molt d'una persona quan encara una d'aquestes tres coses: un dia de pluja, perdre l'equipatge i unes llums de Nadal enredades.
Seria divertit que tots ens miressim uns instants i comprovessim quina seria la nostra reacció al respecte:
-Ens emocionem?Ens enfadem? Riguem? Ho gestionem? Busquem solucions?-
També és cert que en la vida tot són moments. Bàsicament, si t'agafa la pluja quan estàs anant a una reunió importantíssima en què t'hi jugues la feina, no és el mateix que estar de vacances i que plogui. Però certament, hi ha un patró de conducta que tots repetim enfront a aquestes situacions. I que aquesta reacció en certa manera deixa en evidència qui sóm i com estem.Si extrapolessim la frase, només per pur plaer d'anar més enllà, podriem detectar moments en les nostres vides que el nostre instint ens ha advertit de la gent que ens envolta. Quan davant d'una reacció aliena, les nostres alarmes salten.
Per posar uns exemples:
Em salten les alarmes amb l'excès de carinyositat.
amb qui converteix un fet quotidià en la pitjor cosa del món.
amb qui quan preguntes què tal el dia et respon "anar fent".
amb qui no somriu quan s'aixeca.
amb qui s'en va a visitar una ciutat i respon que estava bé, però que hagués estat més bé sense la gent.
amb qui no convida mai a un café.
De la mateixa manera, i seguint amb la frase de la Maya Angelou, hi ha accions que em desperten confiança, que a dins meu desectiven el mecanisme de defensa, i que em relaxo enfront aquella persona.
Per posar uns exemples:
Confio en la gent que no espera resposta.
En la que posa els peus a l'aigua al creuar un rierol.
En qui no es muda al costat d'una figura pública.
En qui veu a un famòs i el deixa tranquil.
En qui perd el tren i riu.
En la gent que els regals no els fa per l'aniversari.
I vosaltres, teniu accions que us despertin alarmes o us facin confiar?

Totalment d'acord, bona entrada!
ResponderEliminarConfio en la persona que sempre et regala un somriure, en aquella amb qui passo les hores i no necessito mirar el rellotge, també en la que et parla des del COR i la que la seva mirada no et jutja... Gràcies Alba per aquestes reflexions! Neus Hidalgo
ResponderEliminarBon dia Neus,
ResponderEliminarGràcies per les teves paraules em ressonen molt. Està clar que confiar en l'instint és cosa de valents.
Alba
Oi tant!!!
ResponderEliminarUna abraçadota.
Neus Hidalgo.