LA ZONA DE CONFORT

Tothom sap què és la zona de confort, perquè hem explotat el terme fins a l’extenuació i els llibres d’autoajuda en van plens. Jo, tot i ser una fervent retractora d’aquest estil de literatura, reconec que la zona de confort existeix i és corrosiva.

El terme zona de confort es refereix a aquells moments de la vida que estàs en una situació d’acomodament, en què tot va bé –tot i no ser perfecte- i en que hi ha una rutina establerta que et funciona. La teoria parla que si estàs dins de la zona de confort et perds el que hi ha a fora (que segons la teoria sempre és millor). Dins la zona de confort, evites plantejar-te dilemes, t’enfades per tonteries, ja no sents papallones a l’estomac, no creixes, ni evoluciones. És comparable a mirar un documental per la televisió sobre l’Àfrica o anar-hi de viatge. Des del sofà no tens calor ni fred, ho tens tot a mà i si vols no cal que t’aixequis, t’evites possibles perills i situacions incòmodes. Però et perds el viatge, la gent, l’experiència, les olors, les sensacions, el cel estrellat, etc. Així que el que ens diu la teoria és que constantment hauríem de sortir de la nostra zona de confort, perquè no hi passen coses màgiques, i ja de tots és conegut que la vida és massa bonica com per no creure en la màgia.

Sovint en aquest bloc he parlat de la vida fàcil i feliç, pregonant les mil virtuts d’aquesta filosofia, però tot i ser una opció molt bona, el dia a dia ens empeny a desconnectar-nos de nosaltres mateixos fins a aconseguir que siguem com puzles de carn i ossos farcits d’accions i sentiments imposats.

Hi ha persones fascinants que totes aquestes accions que jo em plantejo i em replantejo tant, els surt de manera natural, ja sigui per l’educació rebuda, per caràcter, perquè ja els va bé seguir la corrent, o perquè tenen molta “sort”. Però no estic sola al món, hi ha un part de la població que es troba com jo: identificant patrons de societat amb els quals no es troba còmode, però veient-se lligada de mans i peus respecte a la pròpia felicitat. I és que trobar l’equilibri entre ser fidel a un mateix sense sortir del sistema, és molt difícil.

Per tal d’aconseguir preservar una vida sana, fàcil i feliç (dins d’una societat malalta) m’he creat uns mantras que em repeteixo cada dia per no oblidar.

1. És necessari? (no faig res que no sigui necessari si no em ve de gust fer-ho).
2. No et PRE-ocupis dels problemes, si venen, ja te’n ocuparàs.
3. Sigues sincera amb tu i amb els altres sobre el que sents i el que ets.
4. Fes coses que et facin por i que et facin créixer (surt de la zona de confort).
5. Relativitza.
6. Si algú o alguna cosa et provoca sentiments extrems mira’t a dins, ets tu.
7. La raó, com la veritat, és subjectiva i tothom té la seva, discutir per saber qui té la raó és el concepte equivocat del: escolta’m, i prova d’entendre el meu punt de vista, per a mi és important.
8. FLUEIX.

Seguint tot això i per continuar fora de la zona de confort, aquest any he allargat les meves vacances i me’n vaig sola a voltar per Europa. Conseqüentment, estic espantada i emocionada a parts iguals.