UN PETIT CHAPERON ROUGE

Fa cosa d'un mes em vaig topar amb una petita llibreria infantil a un poblet de França. Mentre vagava entre llibres vaig trobar un tresor: una versió alternativa de la mítica caputxeta vermella. És un conte de lletra lligada amb un format molt infantilitzat (tot pintat amb colors i escrit amb una tipografia infantil) però d'infantil en té poc.

Un petit chaperon rouge de l'autora Marjolaine Leray

Tot i que el plantejament de la història és el de tota la vida: el llop es vol menjar la caputxeta. El relat no avança com tots ens podem esperar, perquè l'única cosa que ens recorda a la caputxeta de sempre, és el color de la capa que porta, i el seu antagonista, el llop. 

En aquesta història ens trobem una caputxeta astuta, despreocupada, ràpida, autònoma i fins i tot una mica maquiavèl·lica. Sobretot, una caputxeta que no és rascatada per cap caçador, i que en cap moment té por, sinó que manté la calma i la serenitat durant tota l'estona.

Les il·lustracions són formidables, els ulls de la caputxeta no apareixen mai, però és un personatge amb una força increïble que transmet al lector tots els sentiments i els pensaments. 

Un conte molt recomanable i a un preu molt assequible. 

A qui agradarà? Als més grans, a partir de 10 anys. (Segons el meu punt de vista, tot i que en algunes fitxes diu a partir de 3 anys.)

Què treballem? Aquest conte ens servirà per treballar els punts de vista i la mediació de conflictes. 

   Activitat 1: comparar el conte clàssic amb aquesta versió. Quines diferències     trobem? Què és el que fa que el final sigui diferent?

  Activitat 2: reflexionar el que fa la caputxeta amb el llop i el significat de l'última paraula "naif".

  Activitat 3: crear una versió alternativa d'un conte clàssic per exemple la Ventafocs. Què hagués passat si s'hagués rebel·lat contra les germanastres?

Passeu un molt bon diumenge electoral.