Avui he assistit, després d'anar a una sessió informativa a una sessió fomativa de la tècnica TIPI. És a dir la tècnica d'identificació sensorial de les pors incoscients.
I tot plegat no para de confirmar-nos el que tots intuim, amb aquest afany de crèixer de sofisticar-nos hem perdut part de la nostra pròpia naturalitat, ens hem desconnectat de nosaltres, i ens dediquem a racionalitzar els problemes, ens dediquem a evitar-nos el dolor bloquejant-lo.
Fòbies, pors, angoixes... Tothom té por, això és cert. Però i si ho poguéssim superar? I si la por només necessita sortir una vegada, però nosaltres per tenir-ho tot controlat no la deixem i aleshores no la podem superar mai a la vida? Què passa si sense saber-ho ens estem fent mal?
Tenim tanta por a passar-ho malament que ens anem posant cuirasses, o ens anem limitant perquè ens sembla que si ens construim un castell ningú ens podrà fer mal (LA MALEÏDA ZONA DE CONFORT).
Jo tinc sort. Fa un any que aprenc a viure deixant-me sentir, acceptant el que tinc a dins, sigui bo o dolent, ho deixo passar, sabent que en molts casos no hi puc fer més. Aquest aprenentatge no ha estat fàcil, ni crec que s'acabi mai, perquè sovint m'he de recordar que el control només és l'eina dels cobards. I jo sóc una cobarda en rehabilitació.
Avui sortint de la formació, tenia ganes de sentir por per posar en pràctica la tècnica i poder començar a difondre-la en cas que funcionés. (Us imagineu un món sense pors?) I és clar, no s'ha fet esperar gaire i ho he provat... M'he retirat de la por, he buscat un lloc tranquil, he tancat els ulls i m'he col·locat com a observadora del meu cos. Tenia una pressió a la panxa, la respiració accelerada i suor freda. Aquestes són les meves sensacions quan tinc por. Res de racionalitzar, res de pensar, res d'intel·lectualitzar, només deixar que el meu cos -que és molt savi- fés el que necessitava fer per processar aquella por. Recordo que quan ha acabat, m'he sentit tranquil·la i he sabut que aquesta por en concret ja no em feia mal. No sabria dir si tornarà a aparèixer, però ara la penso i només em fa riure d'emoció pel camí fet. Properament tinc intenció de no controlar cap por, ans al contrari.
El perquè el TIPI?
Perquè és natural.
És ràpid i eficaç.
Només es fa una vegada per por.
Us deixo un regitzell d'articles perquè val la pena fer una mica de recerca:
Pàgina oficial TIPI en castellà
Entrevista a Luc Nicon descobridor del TIPI
Explicació oficial de la tècnica TIPI
Sembla difícil això del TIPI, però en el fons sembla la solució més raonable. La majoria de pors no són fonamentades o estan basades en males experiències que passen un cop a la vida i poder ja no tornen a passar més. Ser conscient d'això pot ser un gran avanç per a nosaltres com a persones. Espero que et funcioni! Jo ho provaré!
ResponderEliminarBona entrada!
Bon dia Lourdes;
EliminarÉs tan difícil com deixar-se sentir i acceptar les sensacions. En cas que vulguis el TIPI també es pot fer acompanyat d'un professional, i en pors diferides com per exemple volar. Una tècnica 100% recomanable, espero que si ho proves t'en quedis tan convençuda com jo.
Que tinguis un molt bon final de setmana!
Alba