TAL COM ETS, ETS EL MILLOR

Acceptar-se a un mateix no és un camí fàcil, encara no he conegut ningú que m'hagi dit "des de petit m'ha encantat cada part de mi, i no he volgut canviar res!". Una pena això de no néixer perfectes, la vida seria avorrida, però potser més fàcil.
El cas, és que el camí cap a l'acceptació d'un mateix no és senzill, i no només parlo del físic, sinó també de la personalitat, dels petits defectes, d'aquella cosa concreta...
L'autoestima no és creure's per sobre de, sinó mirar-se el mirall i sentir-se satisfet amb un mateix. El treball de l'autoestima tampoc és perenne, sinó que va oscil·lant al llarg del temps. No perquè t'hagis treballat voldrà dir que no ho hauràs de fer mai més, just al contrari.

Com que el tema de l'atuoestima és de tesi doctoral, de moment, i per avui, el deixaré aquí. Perquè us vull parlar d'un recurs per treballar l'autoestima amb els infants.

Té a veure amb el consumisme que sempre necessitem coses que no tenim? Que si tenim els ulls marrons els desitgem blaus? Que si tenim el cabell llis el demanem arrissat? O més aviat té a veure amb l'inconformisme? O en voler ser algú diferent? Potser ens pensem que si canviem aquella cosa concreta ens sentirem millor amb nosaltres mateixos?

Avui us presento el llibre de la Nadia Budde, un llibre amb una infinitat de possibilitats per treballar. Un llibre recurs que no pot faltar a cap biblioteca.

Activitats a partir del llibre:
Activitat 1: Com sóc? Juguem a fer rodolins.
Activitat 2: I de com sóc? què vull canviar? Fem un collage amb una foto meva.
Activitat 3: I de com sóc? què m'agrada més? Fem una reflexió.
Activitat 4: Ho compartim? Aprenem a respectar? Utilitzem un llenguatge adequat? Què és el que més m'agrada de tu!

I seguint el consell de l'oncle Marçal que l'aparença l'hi és igual, potser entre tots haurem d'aprendre la seva lliçó, que tal com ets, ets el millor. 

L'EFECTE MIRALL

L'efecte mirall és un fenomen ja força conegut i que tots en hi podem sentir familiaritzats -la gràcia o la desgràcia de ser éssers humans és que per moltes diferències que tinguem, tots acabem passant per a processos similars-. Definim l'efecte mirall com un "einoetsuporto", us hi heu trobat? Conèixer algú i de bones a primeres saber que no, que aquella persona no entrarà bé, i el pitjor és que cada pas que fa, cada cosa que diu, cada respiració a tu se't posa malament, i no fa altra cosa que confirmar-te el que ja sabies: ei, no et suporto.
Però, quan vas més enllà, t'adones que podries aplicar un "diguem què no suportes, diguem què odies i et diré com ets, què has superat, què no has superat". I això és l'efecte mirall: projectar en l'altre coses teves, veure-t'hi reflectit. Utilitzem els altres per canalitzar la ràbia, la frustració o l'enfadament envers un fet inconscient -o conscient- que portem dins. Que fàcil que és pensar que són els altres, i que difícil és saber que allò que tan poc suportes en realitat és teu.
Val la pena cada vegada que ens sulfurem, ens enfadem o que critiquem algú, ens mirem primer, i no per deixar de criticar, sinó perquè és probable que el mal no l'estiguis fent a una altra persona sinó a tu mateix. No és que sigui un algoritme naparià el fet que si critiques a una altre projectant la teva persona, en realitat a qui estiguis criticant és a tu mateix. I no és una pena?

Si ens fem d'autocoach les preguntes a seguir són aquestes:
*Perquè m'he enfadat?
*És tan greu?
*Em ressona alguna cosa a dins?
*He actuat o m'agradaria haver actuat de la mateixa manera?

I si alguna d'aquestes preguntes és afirmativa és on comença la feina. Som-hi. Menys enfandar-se amb els altres i més estimar-se a un mateix.

LA CITÉ DU LIVRE A AIX EN PROVENCE

Tornant de Setmana Santa, i just abans del pont de maig els viatges i/o les escapadetes són l'ordre del dia a les converses.On vas? Què faras? Quins plans tens?.
I qui més qui menys, marxa de la ciutat o del poble uns dies per renovar-se i per tornar amb més ganes a la rutina i així combatre una de les noves malalties de la societat: el burnout
A mi m'agrada marxar, i aquesta Setmana Santa el destí va ser un tour per la Provença (100% recomanable). Tot això no ho explico perquè sí, sinó per introduir la meva petita mania quan viatjo: visitar la biblioteca pública.
Tinc la teoria que pots saber com és la gent d'aquella ciutat, d'aquell poble o d'aquell indret observant la biblioteca pública. Com són els llibres? Nous, vells...? Com estàn col·locades les taules? Són individuals o col·lectives? I les llums? Són tènues o bé iluminen tota la biblioteca? Quanta gent hi ha? Quin tipu de cartells pengen de les parets? i l'arquitectura? En quina mena d'edifici està situada la biblioteca? A quin barri? Com és la decoració? i sobretot: com és la zona infantil?

El nostre tour ens va portar a diferents ciutats, vam començar per Nîmes i vam acabar a Arles passant per Avinyó, Aix en Provence, St. Tropez, Cannes, Nice i Marsella.

La recerca prèvia al séjour em va fer descobrir la Cité du livre a la ciutat d'Aix en Provence, així que vaig pregar als meus companys de viatge una parada a la ciutat (Gràcies). L'entrada a l'edifici és una declaració d'intencions, no tan sols per la magnífica obra d'art, sinó per tot el que s'hi amaga darrera. M'encanta la gent que se sent orgullosa de la seva literatura. I els francesos ho són: el petit princep, l'extranger i el malalt imaginari. Saint Exupery, Albert Camus i Moliére: senzillament perfecte.

Exterior de la bibliothèque Méjanes

Interior de la Cité du livre

Zona infantil i juvenil de la bibliothèque Méjanes

Qui s'anima a fer una escapadeta?