NO JUTJIS UN LLIBRE PER LA PORTADA

Us heu preguntat mai perquè emboliquem els regals? Si l'important és el regal, perquè el guarnim amb paper bonic i cintes de colors? Què tenen els emboltoris que ho fan tot TAN màgic?

Els éssers humans vivim a cavall de la bellesa i l'estupidesa. Si mai em fan decidir per una de les dues m'hi veuré incapaç. Ens agraden les coses embolicades, els regals, les galetes, els llibres, les converses, el filtreig, etc. Com més embolicat més ganes tenim de desembolicar-ho (o això deia la Coco Chanel), aquest repte ens fascina. Les coses massa fàcils, massa evidents no fan per nosaltres, ens avorreixen (i aquest és el gran mal del SXXI: l'avorriment). També s'hi uneixen més coses en un emboltori: l'amor que s'hi ha posat, el ritual de desembolicar, el sentir-se únic, el relacionar-ho amb l'aniversari i en bons moments, el pensar que és una cosa especial, les papallones a l'estomag...

Ens xifla el packagin, i hi ha botigues online especialitzades en aquesta nova disciplina, fins que al final caiem en l'absurditat (o no) de que sigui més bonic l'emboltori que l'interior (i això em sona d'alguna cosa).

En definitiva, alguna vegada he sentit que si no pots vènçer, t'hi has d'unir, i això és el que he fet. Heu vist mai un llibre terriblement lleig, amb les il·lustracions antiquades, les pàgines esgrogeïdes, però que la història sigui apassionant? Bé, doncs aquest són els llibres que cal passar per la màquina del temps i embellir perquè els infants s'hi fixin. NO cal retirar els llibres bons que són vells, només presentar-los bé.

Aquí en teniu un exemple:

https://es.pinterest.com/pin/172544229445031265/

Proveu-ho! Eficàcia del 99% (l'1% restant es deu a causes alienes a la literatura, però que no venen al cas). I si tot això no us ha convençut us proposo un experiment: proveu de fer dos regals un embolicat i l'altre que no, i observeu la diferència.

Bon diluns i bones lectures!

TAL COM ETS, ETS EL MILLOR

Acceptar-se a un mateix no és un camí fàcil, encara no he conegut ningú que m'hagi dit "des de petit m'ha encantat cada part de mi, i no he volgut canviar res!". Una pena això de no néixer perfectes, la vida seria avorrida, però potser més fàcil.
El cas, és que el camí cap a l'acceptació d'un mateix no és senzill, i no només parlo del físic, sinó també de la personalitat, dels petits defectes, d'aquella cosa concreta...
L'autoestima no és creure's per sobre de, sinó mirar-se el mirall i sentir-se satisfet amb un mateix. El treball de l'autoestima tampoc és perenne, sinó que va oscil·lant al llarg del temps. No perquè t'hagis treballat voldrà dir que no ho hauràs de fer mai més, just al contrari.

Com que el tema de l'atuoestima és de tesi doctoral, de moment, i per avui, el deixaré aquí. Perquè us vull parlar d'un recurs per treballar l'autoestima amb els infants.

Té a veure amb el consumisme que sempre necessitem coses que no tenim? Que si tenim els ulls marrons els desitgem blaus? Que si tenim el cabell llis el demanem arrissat? O més aviat té a veure amb l'inconformisme? O en voler ser algú diferent? Potser ens pensem que si canviem aquella cosa concreta ens sentirem millor amb nosaltres mateixos?

Avui us presento el llibre de la Nadia Budde, un llibre amb una infinitat de possibilitats per treballar. Un llibre recurs que no pot faltar a cap biblioteca.

Activitats a partir del llibre:
Activitat 1: Com sóc? Juguem a fer rodolins.
Activitat 2: I de com sóc? què vull canviar? Fem un collage amb una foto meva.
Activitat 3: I de com sóc? què m'agrada més? Fem una reflexió.
Activitat 4: Ho compartim? Aprenem a respectar? Utilitzem un llenguatge adequat? Què és el que més m'agrada de tu!

I seguint el consell de l'oncle Marçal que l'aparença l'hi és igual, potser entre tots haurem d'aprendre la seva lliçó, que tal com ets, ets el millor. 

LA CITÉ DU LIVRE A AIX EN PROVENCE

Tornant de Setmana Santa, i just abans del pont de maig els viatges i/o les escapadetes són l'ordre del dia a les converses.On vas? Què faras? Quins plans tens?.
I qui més qui menys, marxa de la ciutat o del poble uns dies per renovar-se i per tornar amb més ganes a la rutina i així combatre una de les noves malalties de la societat: el burnout
A mi m'agrada marxar, i aquesta Setmana Santa el destí va ser un tour per la Provença (100% recomanable). Tot això no ho explico perquè sí, sinó per introduir la meva petita mania quan viatjo: visitar la biblioteca pública.
Tinc la teoria que pots saber com és la gent d'aquella ciutat, d'aquell poble o d'aquell indret observant la biblioteca pública. Com són els llibres? Nous, vells...? Com estàn col·locades les taules? Són individuals o col·lectives? I les llums? Són tènues o bé iluminen tota la biblioteca? Quanta gent hi ha? Quin tipu de cartells pengen de les parets? i l'arquitectura? En quina mena d'edifici està situada la biblioteca? A quin barri? Com és la decoració? i sobretot: com és la zona infantil?

El nostre tour ens va portar a diferents ciutats, vam començar per Nîmes i vam acabar a Arles passant per Avinyó, Aix en Provence, St. Tropez, Cannes, Nice i Marsella.

La recerca prèvia al séjour em va fer descobrir la Cité du livre a la ciutat d'Aix en Provence, així que vaig pregar als meus companys de viatge una parada a la ciutat (Gràcies). L'entrada a l'edifici és una declaració d'intencions, no tan sols per la magnífica obra d'art, sinó per tot el que s'hi amaga darrera. M'encanta la gent que se sent orgullosa de la seva literatura. I els francesos ho són: el petit princep, l'extranger i el malalt imaginari. Saint Exupery, Albert Camus i Moliére: senzillament perfecte.

Exterior de la bibliothèque Méjanes

Interior de la Cité du livre

Zona infantil i juvenil de la bibliothèque Méjanes

Qui s'anima a fer una escapadeta?