UN DIA DE PLUJA, PERDRE L'EQUIPATGE I LLUMS DE NADAL ENREDADES

Maya Angelou va nèixer l'any 1928, va ser poetesa, novelista, directora de cinema, professora de literatura i activista a favor dels drets civils. Un dia amb una clarividència absoluta va dir que:

I've learned that you can tell a lot about a person by the way (s)he handles these three things: a rainy day, lost luggage, and tangled Christmas tree lights. 

És a dir..

He aprés que pots dir molt d'una persona quan encara una d'aquestes tres coses: un dia de pluja, perdre l'equipatge i unes llums de Nadal enredades.

Seria divertit que tots ens miressim uns instants i comprovessim quina seria la nostra reacció al respecte:

-Ens emocionem?Ens enfadem? Riguem? Ho gestionem? Busquem solucions?-

També és cert que en la vida tot són moments. Bàsicament, si t'agafa la pluja quan estàs anant a una reunió importantíssima en què t'hi jugues la feina, no és el mateix que estar de vacances i que plogui. Però certament, hi ha un patró de conducta que tots repetim enfront a aquestes situacions. I que aquesta reacció en certa manera deixa en evidència qui sóm i com estem.

Si extrapolessim la frase, només per pur plaer d'anar més enllà, podriem detectar moments en les nostres vides que el nostre instint ens ha advertit de la gent que ens envolta. Quan davant d'una reacció aliena, les nostres alarmes salten.

Per posar uns exemples:
Em salten les alarmes amb l'excès de carinyositat.
amb qui converteix un fet quotidià en la pitjor cosa del món.
amb qui quan preguntes què tal el dia et respon "anar fent".
amb qui no somriu quan s'aixeca.
amb qui s'en va a visitar una ciutat i respon que estava bé, però que hagués estat més bé sense la gent.
amb qui no convida mai a un café.

De la mateixa manera, i seguint amb la frase de la Maya Angelou, hi ha accions que em desperten confiança, que a dins meu desectiven el mecanisme de defensa, i que em relaxo enfront aquella persona.

Per posar uns exemples:
Confio en la gent que no espera resposta.
En la que posa els peus a l'aigua al creuar un rierol.
En qui no es muda al costat d'una figura pública.
En qui veu a un famòs i el deixa tranquil.
En qui perd el tren i riu.
En la gent que els regals no els fa per l'aniversari.

I vosaltres, teniu accions que us despertin alarmes o us facin confiar?

LA ZONA DE CONFORT

Tothom sap què és la zona de confort, perquè hem explotat el terme fins a l’extenuació i els llibres d’autoajuda en van plens. Jo, tot i ser una fervent retractora d’aquest estil de literatura, reconec que la zona de confort existeix i és corrosiva.

El terme zona de confort es refereix a aquells moments de la vida que estàs en una situació d’acomodament, en què tot va bé –tot i no ser perfecte- i en que hi ha una rutina establerta que et funciona. La teoria parla que si estàs dins de la zona de confort et perds el que hi ha a fora (que segons la teoria sempre és millor). Dins la zona de confort, evites plantejar-te dilemes, t’enfades per tonteries, ja no sents papallones a l’estomac, no creixes, ni evoluciones. És comparable a mirar un documental per la televisió sobre l’Àfrica o anar-hi de viatge. Des del sofà no tens calor ni fred, ho tens tot a mà i si vols no cal que t’aixequis, t’evites possibles perills i situacions incòmodes. Però et perds el viatge, la gent, l’experiència, les olors, les sensacions, el cel estrellat, etc. Així que el que ens diu la teoria és que constantment hauríem de sortir de la nostra zona de confort, perquè no hi passen coses màgiques, i ja de tots és conegut que la vida és massa bonica com per no creure en la màgia.

Sovint en aquest bloc he parlat de la vida fàcil i feliç, pregonant les mil virtuts d’aquesta filosofia, però tot i ser una opció molt bona, el dia a dia ens empeny a desconnectar-nos de nosaltres mateixos fins a aconseguir que siguem com puzles de carn i ossos farcits d’accions i sentiments imposats.

Hi ha persones fascinants que totes aquestes accions que jo em plantejo i em replantejo tant, els surt de manera natural, ja sigui per l’educació rebuda, per caràcter, perquè ja els va bé seguir la corrent, o perquè tenen molta “sort”. Però no estic sola al món, hi ha un part de la població que es troba com jo: identificant patrons de societat amb els quals no es troba còmode, però veient-se lligada de mans i peus respecte a la pròpia felicitat. I és que trobar l’equilibri entre ser fidel a un mateix sense sortir del sistema, és molt difícil.

Per tal d’aconseguir preservar una vida sana, fàcil i feliç (dins d’una societat malalta) m’he creat uns mantras que em repeteixo cada dia per no oblidar.

1. És necessari? (no faig res que no sigui necessari si no em ve de gust fer-ho).
2. No et PRE-ocupis dels problemes, si venen, ja te’n ocuparàs.
3. Sigues sincera amb tu i amb els altres sobre el que sents i el que ets.
4. Fes coses que et facin por i que et facin créixer (surt de la zona de confort).
5. Relativitza.
6. Si algú o alguna cosa et provoca sentiments extrems mira’t a dins, ets tu.
7. La raó, com la veritat, és subjectiva i tothom té la seva, discutir per saber qui té la raó és el concepte equivocat del: escolta’m, i prova d’entendre el meu punt de vista, per a mi és important.
8. FLUEIX.

Seguint tot això i per continuar fora de la zona de confort, aquest any he allargat les meves vacances i me’n vaig sola a voltar per Europa. Conseqüentment, estic espantada i emocionada a parts iguals.