RES ÉS OBLIGATORI

Avui m'agradaria compartir una reflexió amb vosaltres.

Tinc unes companyes de feina que són genials i de tan en tan deixen anar frases com aquestes, PAM, res és obligatori. I quanta raó que tens Montse.

Us proposo un exercici. Agafeu un paper, i anoteu tot allò que feu al dia perquè penseu que és obligatori.

Vinga valents!

Ho teniu? Bé, ara penseu que tot això ho feu perquè vosaltres ho heu decidit. Voleu eliminar alguna cosa? Compensa?

En el post de la setmana passada us explicava que hi ha vegades que la vida és Matrix, que et trobes en situacions que tu no controles i que el marge de maniobra enfront el "destí" és molt petit.
Bé, jo crec que el marge de maniobra es troba en el dia a dia, en les petites coses i sobretot es troba connectant amb un mateix. 
Amb aquest exercici ens fem més conscients que la nostra realitat es construeix responsabilitzant-nos del propis actes, viure la vida connectat amb un mateix és gaudir-la, és sentir-la i és estimar-la. Perquè quan ens fem conscients del nostre present sempre estem al lloc que ens toca.

Que tingueu un molt bon dimarts!

CANT A L'HEDONISME

A tots ens ha passat, no ens enganyem. Que les circumstàncies passen davant de les nostres decisions, que la vida i el ritme t'empeny cap a camins que ni tan sols imaginaves. Alguna vegada a la vida hem deixat anar les regnes, per cansament, per felicitat, per por o per falta de temps. I quan deixem anar les regnes... ens perdem. 

Per això, per no pendre'ns, per trobar-nos, per situar-nos, per ser CONSCIENTS, per governar la nostra vida:

Para't uns moments per inspirar aire fresc i dir-te: què faré?

Assumir la pròpia responsabilitat és el primer pas per un camí cap a la felicitat. 

Què puc fer jo amb la meva vida i les meves circumstàncies?

Perquè si mirem primer el JO apendrem a com cuidar el NOSALTRES. Contràriament al que ens han dit sempre, la felicitat no ens és donada, es busca i es troba. Si es vol, clar.

Aquest bloc a grans trets i d'una manera no gens ambiciosa -gens- pretén desmentir el mite "la ignorància fa la felicitat".

Ens hi atrevim?

Alba Montserrat i Puigdemont